20 de nov. 2014

La biblioteca us recomana

LA BIBLIOTECA US RECOMANA: Biografia

Elinore Pruitt Stewart


Hoja de Lata, 2013 (204 p.)

Aquest llibre sorprenent recull la correspondència d’Elionore Pruitt a la seva antiga patrona i amiga, la senyora Coney. Al 1909 Elionore Pruitt, una jove vídua amb una filla, decideix iniciar una nova vida com a colona a l’oest dels Estats Units, en plena natura. A través de les seves cartes, anirem coneixent el dia a dia al ranxo, les noves amistats, i un seguit d’anècdotes i aventures que esdevenen un retrat fidel d’un genuí estil de vida.
El lector que s’hi endinsi, trobarà un cert caos en les cartes, però de mica en mica es van rebel·lant aspectes de la nova vida d’Elionore, el seu casament amb Clyde Stewart, la mort del seu fill Jamie, i un seguit d’anècdotes pintoresques i sorprenents que donen forma al conjunt. Amb una escriptura espontània i plena d’humor, l’autora mostra un optimisme radiant, un esperit d’anhel de llibertat, de natura i d’independència exemplar.
El llibre és ple de curiositats com un banquet a base d’estofat de cua de castor o d’esquirols fregits, untar un nounat amb greix d’oca perquè no es refredi, o posar una roca calenta al trineu per viatjar més calent. Però el que meravella mes al lector actual és l’esperit humà i la generositat entre veïns, que son capaços de fer l’impossible per ajudar a qualsevol que passi un mal tràngol.
L’editorial Hoja de lata ha publicat aquest clàssic de la literatura americana del s.XX, fins ara inèdit en espanyol, amb molta cura (inclou alguns aclariments a peu de pàgina) i ja ha publicat la seva continuació, Cartas de una cazadora, y otras mujeres de la frontera.
        
 “Para mí, la colonización es la solución a todos los problemas de la pobreza, pero soy consciente de que el éxito de cualquier proyecto depende del temperamento de cada cual. Por ejemplo, quien tenga aprensión a los coyotes, al trabajo y a la soledad mejor que se olvide de la vida en el rancho. Por otro lado, cualquier mujer a la que no le importe su propia compañía, sea capaz de apreciar la belleza del ocaso, le guste cultivar cosas (…) tendrá éxito seguro, independencia, toda la comida que quiera y, en definitiva, una casa propia.”(161)


Enllaços: