Aquest mes us recomanem una novel·la
del catedràtic d'Antropologia i mestre mallorquí Gabriel Janer Manila.
“Era
un matí d’hivern. El vent de garbí mossegava la terra i omplia el
paisatge de pols. Aquell dia Helena aconseguí escapar-se del forat en
què havia viscut segrestada”.
Helena
viu raptada dels dotze als dinou anys. El seu captiveri transcorre en
una cambra subterrània de la casa d’una finca als afores de Palma. El
seu segrestador és Johann, d’una quarantena d’anys, determinat a
convertir una nena gairebé adolescent en una dona al seu gust. Vol protegirla d'un món que ell concep com a
corrupte i monstruós, convençut que fa el millor per l'Helena.
De la
desesperació inicial, la noia passa a experimentar una ambivalència cap
a ell. “Em feia por, i ràbia, i pena... Era tendre i cruel”, diu
després de la seva fugida.
La fredor amb què la protagonista
narra el captiveri fa d’aquest una experiència plena de sentiments
contradictoris que no deixaran tranquil a ningú.
Així doncs, aquesta novel·la
ens mostra com certes accions poden ser reprovables per alguns i lícites per
d'altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada